Hiperpaternitat: Sobreprotegim als nostres fills?

Ser pares no és fàcil, sempre poden sorgir dubtes sobre si s'està fent bé, si s'està realment preparat, si som massa estrictes, massa permissius... El que està clar és que com a pares sempre intentem donar i fer el millor pels nostres fills. En aquest sentit, donar-los una bona educació estaria dins dels principals objectius i això no només es veu reflectit en escollir una bona escola, ja que l'educació a casa també és molt important.

Des de fa uns anys, es parla molt de la hiperpaternitat, un model educatiu que es va iniciar a Estats Units i que s'està estenent. Segons la majoria d'experts pot comportar riscos pels nens i nenes.

La hiperpaternitat es basa en una sobreprotecció i sobre-atenció dels fills, es tracta d'una tendència en la qual alguns pares converteixen al nen o nena en el centre neuràlgic de la família i fan que tot giri al seu voltant.

Això pot causar riscos pel bon desenvolupament del nen, ja que se li generen conductes que a la llarga poden ser contraproduents per ell. Tal com explica la Sara Tarrés del blog Babyradio, els infants que tenen pares sobreprotectors acostumen a:

• Ser dependents dels seus pares
• Tenen dificultats per aprendre a ser responsables de les seves vides i problemes
• Tenen més pors i inseguretats
• Mostren actituds immadures
• Poca tolerància a la frustració
• Acostumen a ser tímids i amb poca autoestima

La hiperpaternitat també genera un altre problema que és la voluntat de crear "nens 10". Es tracta d'aquells pares que –amb la millor de les intencions– apunten als seus fills a un munt d'activitats extraescolars perquè estiguin preparats per a tot en un futur: anglès, futbol, ball, guitarra, campaments... Els experts coincideixen en el fet que els nens tenen masses extraescolars i poc temps lliure per jugar, divertir-se o simplement per avorrir-se.

Eva Millet, periodista i autora del llibre Hiperpaternitat, coincideix amb ells i explica que una manera de detectar a aquests hiperpares és veure si parlen en plural a l'hora de referir-se a les tasques i activitats dels seus fills: "Demà tenim examen d'anglès", "El dissabte tenim partit"… O si ajuden al seu fill de 4 anys a vestir-se o si donen a menjar a un de 9. Segons Millet, el problema radica en la vinculació extrema que es crea entre pares i fills i comenta que als nens no se'ls ha de sobre atendre, se'ls ha de permetre tenir temps per a ells, el que es coneix com underparengint o "sana desatenció".

Alguns d'aquests hiperpares estan catalogats dins d'una sèrie de grups segons la seva conducta:

• Pares helicòpter: aquells que sobrevolen constantment la vida dels seus fills
• Pares piconadora: aquells que preparen el camí perquè no es trobin amb cap dificultat
• Pares guardaespatlles: aquells que protegeixen i defensen els seus fills per sobre de tot
• Pares xòfer: sobretot són mares que porten als seus fills d'una extraescolar a una altra
• Pares sharent: aquells que fan fotos constantment als seus fills i les pengen a les xarxes socials
• Pares entrepà: aquells que persegueixen als seus fills pel parc amb l'entrepà a la mà

Com a pares sempre volem el millor pels nostres fills però amb actituds com: la sobreprotecció, educar amb por, justificar-los sempre i demanar-los permís només s'aconsegueixen nens i nenes amb uns excessos de pors i baixa autoestima.

Els experts creuen que el millor és deixar espai als fills perquè aprenguin ells mateixos, cometin errors, s'equivoquin i així es tornin a aixecar una mica més savis i forts. L'amor incondicional i la confiança són dos pilars que tot nen necessita dels seus pares, a vegades amb un "sé que pots" és suficient.