Un vídeo masclista disfressat de bones intencions

Aquest vídeo que us poso a continuació portava per títol "El secret d'un matrimoni durader i feliç", us convido a veure'l...

https://www.facebook.com/Paraloscuriososcom/videos/1869338223301745/

Bé, i jo em pregunto, a qui es dirigeix aquest vídeo? Per mi és un vídeo que hauria de posar els cabells de punta a totes les dones i homes que volem i lluitem per la igualtat de gènere i per que els nostres fills i filles visquin en aquesta igualtat. El missatge del vídeo ens indica el camí de la felicitat del matrimoni a través dels ulls de la comprensió d'un bon marit que entén que a la seva dona se li cremi el sopar perquè està cansada. Però què és això?!! El que rebem, en canvi, és un missatge decebedor.

Comencem per l'inici. Un pare i un fill asseguts a taula esperant que la mare els serveixi. Conclusió: la mare és la serventa de la seva pròpia família. Intueixo que si hi hagués una filla, aquesta estaria ajudant a la mare a servir. Us heu adonat que la mare no té plat a taula i que no sopa amb ells? Soparà a la cuina sola?

En segon lloc, naturalment, el sopar, per molt cansada que pugui estar aquesta pobre dona el fa ella. I, segons explica el pare, de tant cansada que està, se li crema. Si, se li crema, però ningú mostra cap compassió cap a ella, ningú l'ajuda ni li dóna un cop de mà, tot el que mostren és "comprensió", i aquesta "comprensió" és la clau del matrimoni durader (compte, que alguna dona ha acabat tirant la paella al cap de l'home i tocant el dos de tanta comprensió que ha rebut!)

I ara jo no opinaré sobre si la mare ha de demanar perdó al pare de que se li hagi cremat el sopar, no queda clar si ho fa per por, o bé per assumir una actitud submisa i habituada a demanar disculpes. I jo us pregunto, vosaltres demaneu disculpes quan se us crema el menjar? Podeu respondre a la part inferior dels comentaris.

El més trist de tot plegat és que aquest fill, que creix en una casa on la mare és la seva serventa, on se li diu que mentir està bé però que aixecar-se a ajudar a la seva mare no, reproduïrà el mateix model de nou una i una altra vegada. I així seguirem dia rera dia rebent en el segle XXI per les nostres xarxes socials vídeos que, tot i que ens semblen d'un altre planeta, fan referència a models masclistes que malauradament, aquí a Catalunya encara hi són a moltes cases.

Però més enllà del tema del masclisme parlem de persones. I jo m'imagino el següent:

Imagino una família on un membre de la parella (sigui la parella del mateix sexe o no) arriba cansada, i l'altre li diu que descansi, que ja se n'ocupa ell o ella del sopar. Imagino uns fills i filles que també col·laboren i posen la taula. Imagino un sopar en família on es parla del que li ha passat a cadascun d'ells durant el dia. I imagino que ningú demana disculpes a ningú. Imagino que els fills i filles reprodueixen aquest model que han viscut a casa seva perquè diuen que els fills aprenen més del que veuen que no pas del que se'ls hi diu.

IMAGINO UN MÓN MILLOR.

I penso, que seria bo, en la línia del que sempre diem a la revista, que poseu aquest vídeo als vostres fills i filles per mostrar el que no ha de ser i el que hauria de ser.