Com promoure la criança positiva sense autoritarisme ni permissivitat?

Quan els infants deixen de ser bebès i comencen a moure's explorant el territori es tornen molt actius. Has passat de supervisar-los a gairebé perseguir-los pels passadissos. La seva curiositat està desbordada i només fan que preguntar, investigar i imitar tot el que veuen. És normal, estan descobrint el seu entorn i el seu propi cos. Tot és nou i meravellós!

I llavors apareix un dels dubtes més freqüents en les mares i pares: he de ser molt autoritari dient-li què ha de fer i què no o l'he de deixar que ho descobreixi per ell sol? On és la línia entre ser massa dominant o massa permissiu?

A vegades la falta de temps i l'estrès pot fer que acabis fent tasques habituals del teu fill sense donar-li l'oportunitat que les aprengui per ell mateix. Per una part vols que el teu fill sigui més autònom i es vagi espavilant però, d'altra banda, no tens tot el dia perquè es vesteixi sol!

[su_quote]El repte dels pares i mares en aquesta etapa és adequar les experiències que poseu a l'abast dels vostres fills sent conscients que les vostres conductes i actituds són el model sobre el que el nen adquirirà un comportament social [/su_quote]

És a dir, l'infant està aprenent habilitats com conviure, relacionar-se, estimar, respectar i fer-se respectar, autocontrolar-se, autoregular-se, disciplina, demanar, pactar, cedir, dirigir,... I les criatures sempre estan aprenent. Sempre. No quan t'ho proposes, sinó amb cada acció que fas i cada paraula que dius, encara que creguis que no se n'estan adonant.

Ser conscient d'això et pot fer ser més prudent a l'hora de criar el teu fill o filla, però a vegades és una llosa massa pesada a les teves espatlles. Sovint l'autoexigència de ser un gran exemple pels teus fills i ser la mare o pare perfecte et juga males passades.

Vols que tinguin la millor experiència com a fills i filles possible, que no pateixin, que tinguin una vida fàcil i protegir-los de qualsevol trauma. Però si et relaciones des d'aquí amb ells és fàcil caure en la sobreprotecció. I d'altra banda les emocions que t'envairan a tu seran la por, el dubte i la culpabilitat. Criar des d'aquest estat mental i emocional no és precisament sa, ni per a tu ni per als teus fills.

Així que

[su_quote]aquí el tema és preguntar-te: com estic ensenyant? Estic ensenyant des del respecte i la confiança o des de la por?[/su_quote]

No és fàcil marcar límits i respondre de forma respectuosa totes i cada una de les vegades que el teu fill o filla fa de les seves. Se t'escaparan crits, males cares, amenaces,... és com et  van criar a tu i reacciones automàticament quan ets al límit. Encara que no vulguis.

Així que

[su_quote]per marcar límits des del respecte i impulsar l'autonomia dels teus fills sense caure en l'autoritat rígida ni la sobreprotecció el més important és gestionar el teu propi estat emocional[/su_quote]

Si estàs amb un estat d'esgotament, ràbia o impotència... creus que et serà fàcil respondre de forma proporcionada, amb empatia, amor i respecte? No gaire.

Per accedir als teus millors recursos de criança positiva no pots estar segrestat emocionalment. És llavors quan reacciones d'una forma que no t'agrada i després et sents culpable i intentes compensar-ho d'alguna manera.

Com que els teus fills i filles aprendran a autogestionar-se i a respondre a les situacions aprenent del que veuen i no del que dius, et proposo que posis el teu focus en tenir la millor gestió mental i emocional possible.

Així tot el que llegeixis, practiquis i aprenguis de disciplina positiva podràs aplicar-ho amb més facilitat i èxit, i com a resultat sentiràs menys frustració i més plenitud.

[su_quote]Quan estàs segrestat emocionalment reacciones de forma que no t'agrada, intentant compensar la culpa que sents d'alguna manera o altra[/su_quote]

Què has de tenir en compte per mantenir un estat emocional i mental més coherent amb el tipus de criança que vols practicar?

1) En primer lloc accepta que t'equivocaràs i respondràs de forma imperfecta molts cops

És així i no té res de dolent. És part del procés d'aprenentatge i no hi ha altra manera d'aprendre a respondre de forma respectuosa i positiva que equivocant-te i aprenent de l'error.

Cada cop que responguis de forma imperfecta fes-te tres preguntes:

• Què ha funcionat?
• Què no ha funcionat?
• Què puc millorar?

Des-fes-te de la culpa per no haver actuat com volies i vés corregint a mesura que actues de nou.

Si ho fas així li estaràs regalant un tresor als teus fills: la capacitat d'aprendre dels errors i l'acceptació que no som perfectes i que no cal ser-ho, podem equivocar-nos i créixer amb cada error. I encara més important, t'estaràs alliberant a tu i als teus fills de la culpa, una emoció inútil que t'ancora al passat i t'impedeix ser proactiu i accedir als teus recursos.

2) Sigues conscient de quin estat emocional tens en aquell moment

La teva resposta dependrà del teu estat i si estàs al límit serà molt difícil donar una resposta respectuosa.

Si estàs a punt d'esclatar para un moment i planteja't ràpidament de quina manera podries canviar el teu estat emocional i evitar un desastre. Si estàs amb companyia, planteja't cedir per uns moments el control dels teus fills i anar-te'n 5 minuts a una altra sala per calmar-te. Pots fer-ho informant directament: «ara estic massa enfadat amb tu, necessito anar-me'n 5 minuts i estar sol».

3) No reprimeixis les teves emocions perquè com més vols apagar el teu enuig, més creix

No es tracta de reprimir les emocions, el que volem és donar-li un espai controlat, soltar-lo en la intimitat perquè un cop expressat et sigui més fàcil tenir la resposta adient i coherent amb la forma en com vols educar.

Però si estàs sol com t'ho fas? Doncs trencant el patró.

Et recordes d'aquell anunci en que una mare està amb el seu fill al súper i el nen es tira a terra i es posa a cridar, i la mare fa el mateix? Doncs això és trencar el patró. Fer una cosa totalment absurda o incoherent en aquell moment: posar-te a cantar, saltar, recitar un poema, ... l'efecte d'aquesta tècnica és fer un «reset» a la situació perquè el teu estat emocional canviï i puguis gestionar-lo més fàcilment.

4) Tenir clar que el teu fill no és el teu enemic i que no fa les coses per provocar-te

Sé que molt cops pensaràs que t'està provocant i automàticament et pot sortir una etiqueta (és un «marrano», és una provocadora, és un trasto, no para...). Aquesta reacció, lluny d'ajudar-te a tenir respostes ajustades a les situacions, fa que prejutgis i actuïs en conseqüència al judici. I, alhora, el teu fill o filla actuarà per respondre a les expectatives que tens sobre ell/a, és el famós efecte Pigmalió.

De fet aquesta suposada provocació és una estratègia que el teu fill adopta per cobrir les seves necessitats de reconeixement, validació i connexió, i és així com has de llegir la seva conducta.

Confia que el nen té ganes de fer les coses correctament i que sempre actua per cobrir les seves necessitats primàries i de la millor manera que sap. Ningú demana el que no necessita, perquè les necessitats satisfetes no motiven.

Així que

[su_quote]davant una situació en que et sentis reptat pel teu fill/a recorda que està actuant per cobrir una necessitat seva i la pregunta que et pots fer és: quina necessitat m'està intentant expressar i de quina manera respectuosa li puc cobrir?[/su_quote]

5) Impulsa la seva autonomia: facilita que faci, pensi i decideixi tot allò que està al seu abast

Que no és el mateix que deixar-li fer el que vulgui. Quan deixes que els teus fills o filles facin el que volen els estàs passant la teva responsabilitat, i és massa gran.

Com pots ajudar-los a ser autònoms sense caure en la complaença?

1) Repassa un quadre de capacitats per edats

Serà una guia que t'ajudarà a no menysprear les capacitats dels teus fills. Pot ser que assumeixis que les criatures de 3, 4 i 5 anys tenen menys competències, o més, i es poden crear expectatives poc realistes (massa baixes en alguns aspectes i massa altes en altres).

2) Substitueix les ordres per avisos i descripicions

La majoria de nens i nenes reben ordres contínuament i gairebé mai els cal pensar què han de fer. Per contrarestar això pots substituir les ordres per avisos i descripcions, per exemple, enlloc de dir-li «apaga el llum!» descriu: «el llum està encès». Així apel·les a la seva responsabilitat i li dones l'oportunitat que actuï en conseqüència.

3) Dóna-li temps

El ritme d'un infant és diferent al d'un adult. Molt diferent. Si esperes que es vesteixi sol dóna-li més temps del que utilitzaries tu, perquè en necessita més.

4) Baixa les teves expectatives

No esperis que aprengui el que vols ràpida i fàcilment. Centra els teus esforços en adequar el que li demanes a les seves capacitats i tingues en compte que pot ser que no ho faci com t'esperes. Així la teva ment estarà oberta per rebre el present tal i com és i no tal i com hauria de ser i t'estalviaràs frustracions.

Quan t'enfadis per alguna situació, pregunta't quines expectatives tenies i de quina altra manera pots retocar-les perquè siguin més proporcionades a la realitat del moment.

5) Dóna-li opcions

Una bona forma d'ensenyar a decidir i promoure la seva autonomia enlloc de l'obediència és deixar-li triar entre dues opcions, per exemple, dir-li: "què vols de postre, plàtan o mandarina? Prefereixes anar al parc o a la ludoteca?"

6) Accepta el teu fill tal i com és

És fàcil centrar-se en el que encara no sap fer el teu fill, el que creus que hauria de saber, en el que fa «malament»,...

Creus que preocupant-te d'aquests assumptes estàs beneficiant el seu aprenentatge. Però és justament al contrari. Quan el teu focus està en allò que falta o et molesta el que li transmets al teu fill és la sensació que és inadequat, que et disgusta com és i que no està complint les teves expectatives o ideals.

Et sona haver-ho sentit quan eres infant? Segur que si. I recordes el que et provocava? Doncs sensació d'incapacitat, desànim, insatisfacció,... Acabes pensant: «per més que faci no estan mai contents».

Cal veure el camí fet i felicitar, animar i motivar.

I quan et trobis amb situacions que cal reconduir pots utilitzar aquesta estructura:

DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ INDICAR UNA MANERA DE RECTIFICAR AL FILL/A SENSE ATACAR EL SEU CARÀCTER TROBAR UNA MANERA ALTERNATIVA D'ACTUACIÓ: (exemple)

«quan pegues a un nen li fas mal i per això plora. Perquè es senti millor pots demanar-li perdó. Quan et vulgui agafar una de les teves joguines i a tu no t'agradi, de quina altra manera li pots explicar?»

El camí a una relació sana, amorosa i conscient amb els teus fills és justament això, un camí i no una finalitat.

Hi haurà conflictes, situacions difícils i reptes, perquè formen part de la vida. Accepta'ls com a oportunitats d'aprenentatge i creixement continus i dóna't temps i oportunitats per millorar.

Tots estem en el mateix camí i es fa més plaent si es comparteix des de l'amor, el respecte i la confiança.

Feliç camí!