Un mirall americà per a enfocar les nostres finances

Sincerament: hi ha autors americans que no m'agraden en les formes. Però més enllà d'això, cal reconèixer la validesa del que prediquen. I les moltes coincidències amb el que intento transmetre als meus clients. Per això dedico aquest article a la transformació financera que exposa en Dave Ramsey. Crec interessant fer un repàs al qual diu en un dels seus llibres, "The Total Money Makeover".

Per a començar, em referiré a un exemple que utilitza que jo ja havia llegit en alguna altra banda. Si llencem una granota dins d'una olla d'aigua bullent, en sortirà d'un sol bot impulsada pel dolor. Ara bé: si la posem a la mateixa olla amb aigua freda i anem augmentant la temperatura gradualment fins a l'ebullició, acabarà morint cuinada gairebé sense adonar-se'n.

La utilitat del mirall

En realitat, no tinc la més mínima intenció de fer la prova amb cap animal, i desconec la veracitat del paràgraf anterior. No obstant això, sí que em fa reflexionar. Com en Dave Ramsey, tinc clients que si a l'edat de 20 anys els haguessin posat en la situació en la qual viuen ara haurien sortit esparverats. Però com el seu endeutament ha estat progressiu, ara hi neden sense la sensació de cremar-se. I observeu que podem substituir "endeutament" per "situació laboral" o qualsevol altra paraula que cregueu escaient.

Sovint no és gens fàcil mirar-se al mirall. Hi pot haver determinats aspectes de nosaltres mateixos que no ens agradin. Però l'espill no enganya (prescindirem dels que hi ha a parcs d'atraccions). A partir del moment que veiem una imatge, podem tancar els ulls o començar a prendre decisions.

Jo he experimentat en la mateixa pell el poder que té el mirall per a ajudar-nos. M'apartaré per uns moments de l'àmbit financer. En plena adolescència un dia m'hi vaig mirar i no em van agradar gens els notables mixelins que vaig veure. Avui sóc una prova palpable que amb esforç i disciplina el cos respon al tractament. I, després del parèntesi, torno a les finances: l'economia domèstica també ho fa.

Tot escalfant motors per a fer canvis a les nostres finances

L'autor a qui m'estic referint té una metodologia basada en set fases que veurem en una propera entrada. No obstant aixó, abans de començar el camí proposa asseure una consciència que ajudi a preparar-nos per a viure una positiva transformació financera. Veiem-ho.

Incrementar el deute no acostuma a ser una bona opció. Un préstec pot ser bo per a una empresa si amb ell aconsegueix palanquejar-se i obtenir més beneficis. El que acostuma a fer un particular amb el deute és pagar allò que avui no és al seu abast.

En el camí cap a unes finances personals sanejades no hi ha dreceres. És possible que et toqui la loteria, però és estadísticament poc probable. La transformació financera, el camí per a gaudir d'una bona salut econòmica, requereix esforç. Els mixelins als que feia referència abans no van marxar sols.

Els coneixements financers no els portem integrats de naixement. Som ignorants també en aquesta matèria, fins que n'aprenem. Afortunadament, actualment a les escoles ja s'aporten uns mínims perquè les properes generacions sàpiguen relacionar-se millor amb els diners. De moment, la resta de la població s'ha de formar pel seu compte.

Ens han fet creure que necessitem diners (i gastar-los) per a rebre l'aprovació dels altres. En Ramsey és encara més radical. Tenim tendència a comprar objectes que no necessitem amb diners dels quals no disposem per a impressionar a gent que (sovint) no ens importa (tot i que la frase no és seva).

La connexió catalana amb tot això

Resulta molt il·lusionant que algú des de l'altra banda de l'Atlàntic estigui despertant una consciència que també és vàlida en el nostre entorn. En Dave Ramsey ho porta fent des de fa més de 25 anys. A acOnseguir ja en portem 9. Deixant a banda matisos, el que transmetem és similar. I molt útil.

Les set fases que ell proposa per a seguir el camí cap a la transformació financera les tractarem properament. Mentrestant, proposo anar-nos acostant al mirall. Què hi veiem? Ens agrada?