L'educació per a la bona presa de decisions: intel·ligència financera
L'objectiu d'aquest article és inspirar-vos per a ferr un pas. M'agradaria que aquesta lectura us motivés per a adonar-vos que no hi ha res que no puguem canviar si ens ho proposem. I a nivell econòmic també. La intel·ligència financera no és un do. Com qualsevol altra intel·ligència, hi estarem més o menys ben dotats. Però, en gran part, depèn de com l'entrenem.
I parlant d'inspiració, us confessaré que jo m'he inspirat en un llibre. Suposo que no cal dir que és una lectura que recomano. Es tracta de "L'educació del talent" de José Antonio Marina. És una obra que dóna eines a pares i docents per a l'educació dels fills. Res a veure amb economia personal, però sense voler-ho il·lumina també en aquest àmbit. La qüestió és que al llibre no hi diu res de la intel·ligència financera, però sí de dues intel·ligències més. Les veurem tot seguit.
Com la intel·ligència financera ajuda amb les cartes que ens han tocat
La idea de redactar aquestes línies em va arribar en llegir una reflexió del Sr. Marina. En una partida, guanya sempre qui rep les millors cartes? Tots sabem que no. Guanya qui juga millor les que té. El que aporta l'educació és ensenyar-nos a jugar amb el que ens toca.
L'autor del llibre parla de dues intel·ligències:
- Per una banda, la intel·ligència generadora, que es concreta en opcions, sentiments, idees i desitjos. M'atreveixo a afegir que, en coaching, en referir-nos a això parlaríem de consciència.
- I, d'altra banda, la intel·ligència executiva, que supervisa, avalua i dirigeix l'acció. Si ho torno a adaptar al meu camp, és el que en coaching anomenaríem decisió responsable.
Si porto tot plegat a l'àmbit econòmic en què acostumo a moure'm, podria afegir que ambdues serien vessants del que podríem qualificar d'intel·ligència financera. I és bo entrenar-nos en ambdues.
La intel·ligència financera generadora
En la meva activitat professional, m'he trobat de vegades amb persones bloquejades per l'angoixa, l'auto devaluació o la intolerància a la frustració. Coincideixo amb el Sr. Marina que necessitem superar això perquè la intel·ligència financera s'assenti. Aquests sentiments es basen en creences sobre un mateix. Considero que el més recomanable és centrar-nos en el que es fa bé, en petits èxits a partir dels quals anar expandint les bones sensacions a altres àmbits i anticipar el plaer del qual es pot gaudir en assolir l'objectiu final.
Possiblement tots estarem d'acord que tenir una idea pobra d'un mateix no és bo. Ara bé, l'extrem oposat tampoc ho és. Comptar amb una autoestima extremadament alta pot ser perjudicial. Alguns dels meus clients ho són per una mala presa de decisions emparada en un excés d'optimisme. L'Emilio Duró en un dels seus vídeos ho defineix força bé. Afirma que no hi ha res pitjor que algú molt motivat però que desconeix que no està prou preparat. L'autoestima cal que estigui relacionada amb el comportament. I créixer amb aquest.
La intel·ligència financera executiva
Posem ara fil a l'agulla a la intel·ligència executiva. Dins aquest marc, és molt important modificar la nostra òptica. Amb una meva ment financera ben entrenada és més senzill detectar en qualsevol decisió les implicacions econòmiques.
Imaginem la compra d'un pis, a títol d'exemple. Un decorador percebrà immediatament les possibilitats que quedi un ambient agradable. Uns pares responsables intentaran que tots els fills tinguin prou espai. Qui li agradi l'esport mirarà prioritàriament quines instal·lacions esportives queden properes a la possible nova llar. Sense oblidar altres enfocaments, és obvi que jo personalment em miraré sobretot que el preu per metre quadrat sigui adequat i que financerament sigui capaç de pagar-lo. A qui estigui interessat a tenir una òptica similar a la meva li asseguro que pot incorporar-la al seu repertori. Només cal entrenar-se per a fer-ho.
En definitiva, per a comptar amb intel·ligència financera només cal treballar-la, com qualsevol altre aspecte que vulguem enfortir. Espero que el que heu llegit us animi a posar-vos-hi.