Els contractes prematrimonials són revisables?- Pares i Nens

Dret de família

Els contractes prematrimonials són revisables?

El matrimoni és més que una mostra d'amor i compromís personal, és un contracte que genera drets i obligacions per ambdues parts i que té conseqüències econòmiques i patrimonials. Per aquest motiu és tant important tenir establert un règim econòmic adequat.

Què és i per què és tan important el règim econòmic matrimonial?

El règim econòmic matrimonial és el marc legal que regula les relaciones patrimonials i econòmiques entre els cònjuges i entre aquests i terceres persones durant el matrimoni. És el que determinarà la distribució dels béns en cas de dissolució del matrimoni, motiu pel qual resulta transcendental que aquest sigui el que més s'adapti a les especialitats i necessitats de cada matrimoni.

Els cònjuges poden decidir mitjançant capitulacions matrimonials el règim econòmic que regirà el seu matrimoni d'entre tots els legalment possibles, entre els que destaquen per la seva importància el règim de separació de béns i el règim de guanys.

Què són les capitulacions matrimonials?

Les capitulacions matrimonials són un contracte que els cònjuges poden signar abans o després de contreure matrimoni per tal de pactar el règim econòmic que regirà el seu matrimoni, així com qualsevol altre aspecte rellevant de la unió matrimonial (herència, donacions, pactes en previsió d'una possible dissolució del matrimoni, etcètera.)

Aquestes capitulacions, que necessàriament s'han d'atorgar davant de notari i inscriure en el Registre Civil (si es vol que tinguin efectes davant tercers) es poden fer abans de casar-se o després, si bé en el primer cas el règim escollit no entrarà en vigor fins a la celebració del matrimoni, que obligatòriament ha de celebrar-se dins dels termini d'un any.

Quin és el règim econòmic matrimonial en defecte de capitulacions matrimonials?

La legislació vigent preveu l'existència d'un règim econòmic matrimonial que regeix els matrimonis en que no s'han atorgat capitulacions matrimonials. Si bé a la majoria de l'estat espanyol el règim supletori és el de societat de guanys, a Catalunya és el règim de separació de béns.

En què és diferencien el règim econòmic de separació de béns i el règim de guanys?

Per tal de que els cònjuges puguin escollir aquell règim que s'adapta millor a les seves particularitats i necessitats, cal conèixer les diferències més importants entre aquests dos règims.

El règim de separació de béns implica que cada cònjuge té la plena propietat i l'administració dels seus béns, tant dels que tenia abans de casar-se com dels adquirits durant el matrimoni, i cadascú respon dels seus deutes, sense que ni el matrimoni ni la seva dissolució afecti a aquesta titularitat pròpia de cada cònjuge, al no crear-se una massa comú.

No obstant, la plena propietat i administració dels béns propis de cada cònjuge té alguna limitació: per una banda, l'alienació o gravamen del domicili familiar, del seu mobiliari o parament, ja que precisa del consentiment exprés d'ambdós cònjuges, encara que siguin privatius d'un d'ells i, per l'altra,  ambdós cònjuges estan obligats a contribuir al sosteniment de les càrregues familiars, de forma proporcional als seus ingressos i patrimoni.

En canvi, en el règim de societat de guanys, els beneficis que obté cada cònjuge s'integren en una societat comuna, de la qual són propietaris tots dos a parts iguals, fet que implica que és necessari obtenir el consentiment de l'altre cònjuge per vendre i administrar els béns comuns i que, en dissoldre's el matrimoni, ja sigui per defunció o divorci, aquests guanys es distribueixen per meitat entre tots dos cònjuges,  a excepció dels béns privatius, que són aquells que pertanyen exclusivament a un d'ells i que, per tant, no formen part de la societat de guanys (béns anteriors al matrimoni i béns que cadascú rebi per herència o donació durant el matrimoni).

Quin règim econòmic ens convé més?

Mentre que el règim econòmic de societat de guanys és un règim que respecta el principi de solidaritat entre els cònjuges, té una fiscalitat més alta i no és recomanable en cas que un dels cònjuges tingui o pugui tenir deutes o desenvolupi una activitat comercial o professional amb responsabilitat davant tercers.

Per altra banda, el règim de separació de béns, és un règim que atorga als cònjuges una major independència i facilitat de separació i, a més, un millor tractament fiscal, però que pot perjudicar greument a un dels cònjuges en el moment de la dissolució del matrimoni. De fet, per evitar aquest possible perjudici i desequilibri entre les cònjuges, la legislació catalana preveu una compensació econòmica per raó del treball per al membre que ha tingut cura de la llar o dels fills o ha treballat per  a l'altre cònjuge sense retribució o amb una retribució insuficient, fet que ha permès a l'altre cònjuge incrementar el seu patrimoni respecte al de la seva parella.

Convé sobretot en aquells casos en que un dels cònjuges pot arribar a tenir deutes (empreses o activitats amb responsabilitat personal), ja que no posa en perill el patrimoni familiar.

Per tot l'exposat resulta transcendental que aquelles parelles que es troben a punt de donar el gran pas cap al matrimoni es plantegin com volen regular les seves relacions patrimonials i econòmiques i que, en cas de que la seva voluntat no coincideixi amb el règim econòmic supletori, aplicable en defecte de pacte, atorguin les corresponents capitulacions matrimonials.

Les capitulacions matrimonials tenen un cost aproximat de 60-80 Euros i són una eina molt eficaç que permet als cònjuges fixar les regles del joc, minimitzar conflictes, fer donacions, establir normes de convivència o inclús pactes en previsió d'una possible dissolució del matrimoni, amb total llibertat sempre que sigui dins de la legalitat i el respecte a la igualtat entre drets i obligacions d'ambdós cònjuges.