FamiliaFamília

El meu fill és incapacitat: què puc fer per protegir-lo?

19-03-2018

El meu fill és incapacitat: què puc fer per protegir-lo?

Quan un membre de la nostra família pateix una malaltia que afecta a la seva capacitat per governar-se a si mateix, un cop superat el trasbals inicial,  ens plantegem com podem protegir-lo de que puguin actuar en el seu perjudici, en el dels demés, o de que altres persones puguin aprofitar-se de la seva situació. Justament per a la protecció d’aquestes persones i el seu patrimoni es va crear la figura de la incapacitació.

 

Què és la incapacitat judicial?

És un procediment judicial mitjançant el qual es pot declarar la incapacitat d’una persona, privant-la de la seva capacitat d’obrar, que és la competència per a realitzar actes jurídics vàlids.

 

Com s’inicia el procediment?

El procediment s’inicia mitjançant demanda dirigida al Jutjat de Primera Instància del municipi de residència habitual del presumpte incapaç (amb la deguda assistència d’advocat i procurador), que pot ser presentada per qualsevol part interessada (el seu cònjuge, ascendents, descendents o germans) o bé el Ministeri Fiscal. En el cas que l’iniciï un familiar o persona pròxima a l’incapaç, el Ministeri Fiscal s’encarregarà de la defensa judicial del presumpte incapaç, però si el procediment l’inicia el Ministeri Fiscal, el presumpte capaç ha de designar advocat particular que s’encarregui de la seva defensa o, en cas de no fer-ho, se li designa un advocat del torn d’ofici que pugui defensar els seus interessos en el procediment, en el qual és obligatori escoltar als familiars més propers.

A efectes pràctics, el més senzill és acudir a Fiscalia per posar en coneixement l’existència d’un presumpte incapaç, per tal de que, després de recollir els informes mèdics i demés documentació necessària, formulin la corresponent demanda d’incapacitat.

 

Què implica estar incapacitat?

La pròpia sentència d’incapacitat delimita l’abast de la incapacitació, concretant aquells actes que l’incapaç no pot realitzar per si mateix, el sotmet al règim de curatela o tutela (segons el grau d’incapacitat) i designa un tutor o curador que s’encarregui de protegir a l’incapaç i gestionar el seu patrimoni, el qual si accepta el càrrec, haurà de realitzar un inventari dels bens del tutelat, informant tots els anys de la seva situació personal i patrimonial i rendint comptes davant del jutge quan sigui necessari.

 

Qui serà el tutor o curador?

Normalment es designa al familiar més proper a l’incapaç, seguint el següent ordre: cònjuge o parella estable; descendents majors d’edat; ascendents, germans, tot i que el jutge pot variar l’ordre mitjançant resolució motivada. En cas de no existir cap familiar pròxim a l’incapaç en condicions d’acceptar el càrrec de tutor/curador, el jutge pot designar una entitat jurídica sense ànim de lucre que tingui entre els seus fins la protecció d’incapaç.

La protecció de la nostra persona i del nostre patrimoni és una qüestió prou important com per a que hi reflexionem i ens plantegem què volem que succeeixi davant d’una possible situació d’incapacitat.

 

Què podem fer en previsió de la nostra possible incapacitació?

  • Mitjançant escriptura pública de previsió d’autotutela, que haurà d’estar inscrita al Registre Civil, podem disposar sobre el nomenament d’aquella persona o persones que desitgem que exerceixin els càrrecs tutelars, així com fer disposicions respecte del funcionament i el contingut del règim de protecció, especialment respecte de la cura de la nostra persona, condicions que hauran de ser respectades pel Jutge tret que existeixi una causa justificada per no fer-ho.

 

  • En un poder preventiu podem delegar per al futur en una altra persona la cura dels nostres interessos, sense necessitat d’acudir a un procediment d’incapacitació judicial per tal d’anomenar tutor.

Si volem protegir a aquells qui més estimem, cal que estiguem atents davant de factors de risc que, en cas de concórrer, ens demanen que actuem amb rapidesa i iniciem el corresponent procediment d’incapacitació, com poden ser:

– Existència d’una malaltia greu que impossibilita a la persona governar-se per si mateixa, en tots o en algun dels aspectes essencials de la seva vida;

– Gestió inadequada del patrimoni;

– Situacions de maltractament i/o abús per part de la família, persona de referència o altres persones;

– Persona gran amb deteriorament o dèficit cognitiu;

– Discrepàncies entre familiars de referència, que els afecti en la presa de decisions importants relatives a la seva persona;

– Persona amb discapacitat mental;

– Alcoholisme;

– Drogodependència;

– Malalties mentals o trastorns de la personalitat, etcètera.

No hem de veure la incapacitació com una limitació de la persona sinó com un acte de solidaritat vers aquells que estimem i volem protegir d’abusos i enganys per part de terceres persones.

 

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*