Persones amb cap, cor i mans

Les persones tenim tres vessants ben diferenciades que regeixen la nostra vida:

  • El vessant racional, regida per la lògica i el pensament: el cap.
  • El vessant sentimental, regida per l'emoció i el sentiment: el cor.
  • I el vessant de l'acció, regida pel moviment i per tot allò que fem: les mans.

Aquest trinomi ens configura la personalitat. Hi ha qui assegura que en cadascú predomina una de les tres forces de forma clara des del naixement.

Per altra banda, hi ha filòsofs i psicòlegs que asseguren que trobar l'equilibri hauria de ser un dels nostres objectius a la vida. Potenciar i/o modificar la nostra part més racional, emotiva i les nostres accions sempre és possible.

El que ningú discuteix és que pensar, sentir i actuar són els tres pilars que mouen les nostres vides.

Estaria bé conscienciar als nostres fills que totes tres vessants són igual d'importants. Hem d'aprendre a canalitzar-les, fomentar-les i no deixar de costat cap de les tres.

El nostre "cor" ens ha de guiar, el nostre "cap" ens ha de fer reflexionar i les nostres "mans" han d'actuar sempre en conseqüència.

Està clar que no hi ha una fórmula concreta per aconseguir equilibrar-los, però si observem bé, de seguida veurem quin és el seu punt predominant, i així, podrem intentar incidir en els altres per tal que els aprenguin a gestionar millor.

Quines són les característiques principals d'aquests tres tipus de persones?

Les persones racionals i el predomini del cap.

Són persones que es caracteritzen per saber esperar el millor moment per prendre decisions importants, saben ser constructius, analitzar les situacions i sempre intenten evitar riscos i són capaços de preveure problemes i avançar les solucions.

Analitzen, calibren i pensen les coses abans de parlar o de prendre determinades decisions. Són més estrategs i calculadors. Caldrà que els ensenyem a posar-se en el lloc dels altres i a tenir en compte els seus propis sentiments, perquè de vegades els deixen de banda. Al final, hauran d'aprendre que el que el cor sent no ho podem obviar per molt que ho intentem, encara que fem veure el contrari.

Amb tot, si tenim un problema que ens capfica, les persones racionals són les més indicades per demanar consell.

Les persones emocionals, en canvi, actuen per impulsos, tot i que triguen més a prendre decisions.

Tenen molt en compte la seva intuïció, són més creatives i saben ser més empàtiques amb els altres. Són persones sentimentals i emotives especialment sensibles davant els esdeveniments de la vida. Són molt més riallers i distesos però al mateix temps, més propensos a la tristesa i la depressió; a vegades caldrà ajudar-los a racionalitzar i analitzar millor les coses abans de prendre una decisió. Els haurem d'ensenyar la teoria de la balança, que consisteix a saber buscar els pros i els contres de les situacions per prendre les decisions més encertades.

Amb tot, les persones sentimentals són les més indicades per consolar-nos i escoltar-nos quan ens sentim malament.

Les persones que anteposen el fer abans que pensar o sentir són persones eminentment pràctiques.

Actuen seguint la lògica i el seu objectiu és ajudar i contribuir a millorar una situació sense analitzar massa quina seria la millor manera d'abordar el tema. I tot i que de vegades no prenen les decisions més encertades són, amb diferència, les persones més resolutives. Deixen de banda els pensaments, les queixes i les paraules per portar a terme les coses.

Tenen reaccions ràpides i davant dels esdeveniments actuen sense demora i sense qüestionar-se el què, el com o el quan de les coses. Viuen al servei dels altres i sovint són víctimes de l'estrès o de l'esgotament i no saben estar sense fer res. Caldrà que els ensenyem a assimilar i pair bé les coses. Perquè de vegades, aturar-se i observar abans d'actuar, ajuda a treure més bon profit de les nostres accions.

El tema és apassionant i ha estat motiu de reflexió de filòsofs de tots els temps.

Hem de contribuir al fet que siguin conscients de la força del, cap, cor i mans, i que aprenguin a utilitzar-los amb equilibri.