FamiliaFamília

Mares perfectes!

01-07-2017

Mares Perfectes- Pares i Nens

Foto: Lins Griñó

 

Fa temps em vaig fer un tip de riure quan vaig llegir l’article d’Ana del Barrio a El mundo l’article/post del diari. Em va fer pensar molt.

Quantes vegades ens creem la imatge que hem de ser perfectes?

Perfectes en tots els sentits, mares “alfa”, que es desviuen pels seus fills, tenen temps de treballar amb resultats impecables, tenint temps per la vida social (sense son, amb la roba perfecte) per sortir amb les amigues, amb el marit, i per ser elles mateixes.

Per descomptat també són dones que estan físicament “a tope”, fortes, sense panxa, amb un tipus d’infart, on el pas del temps no ha causat cap desgast ni físic ni mental. Mare meva! Jo em miro al mirall i la veritat que no estic com si no hagués passat res, perquè tres embarassos i 11 anys enrere ja et dic jo que estava “estupenda” però ara mateix doncs estic meravellosa però amb les seqüeles de 3 embarassos i els quilets del pas dels anys.

Això és el que ens marca la societat i la publicitat, però i nosaltres, què diem de les mares perfectes? Qui són? Què fan? Com són?

Una amiga i antiga companya d’escola em va posar al Facebook:

les mares perfectes són aquelles que tenen blaus a les cames i van despentinades perquè han estat jugant amb els seus fills i no han tingut temps per elles

Al veure aquesta resposta al meu mur, vaig pensar que era totalment cert, jo també penso el mateix.

Les mares perfectes a vegades també som “Red Pontiac”, ens enfadem, ens decebem, ens equivoquem i per sobre de tot som dones!

No volem estar sempre amb els nostres fills/es, fins i tot més d’una vegada he pensat que arrencaria a córrer però no per fer exercici sinó per sortir corrents d’un dia a dia dur i que ja no puc més. Segur que tot i així seriem mares perfectes.

Perquè desenganyem-nos, el més comú en una mare perfecte que té els nens petits, és que porti el jersei amb baves, alguna resta d’aliment i segurament que algun moc, ja que has estat jugant i amanyagant el teu fill. I que la bossa que portem sigui d’una mida considerable, per ser pràctica i més semblant a la de la Mary Poppins, que no està tan de moda. A més, moltes vegades ens descuidem una mica ja que preferim gastar els quatre “duros” que tenim per als nostres fills i filles i això fa que no anem tant a la moda (també per allò de pensar que encara tenim que tornar a la nostra talla i que ja ens comprarem alguna cosa quan ens veiem millor) o que si en comprem sigui a les rebaixes per estalviar o aquella pàgina web (on totes sabem el barata que és la roba).

moltes vegades ens descuidem una mica ja que preferim gastar els quatre “duros” que tenim per als nostres fills i filles i això fa que no anem tant a la moda

Així que per mi una mare perfecta és aquella que fa ulleres perquè a la nit, per poder esgarrapar una mica de temps, ha estat fins a la una de la matinada, sargint, endreçant, llegint, fregant, estudiant, fent ganxet, mitja, cosint, o infinitat de coses que no ens podem ni arribar a imaginar que podem fer. I si, no totes estem amb un tipus atlètic, però estem guapíssimes amb els nostres senyals de guerra (cesàries, punts, estries, taques, panxa d’haver parit, ….) I sí, tinc la gran sort de conèixer un munt de mares perfectes, que m’envolten, que s’equivoquen, que van plenes de blaus, que portem el monyo despentinat i que les bosses els ulls forment part de nosaltres…

 

Gràcies a totes!!! Perquè totes som perfectes.

 

 

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*