FamiliaFamília

Com fer realitat els propòsits que ens vam a l’any nou?

05-02-2018

Com fer realitat els propòsits que ens vam fer l'any nou- Pares i Nens

Segur que fa dies que et ronden pel cap els propòsits d’any nou que amb les més bones intencions et vas fer aquest mes de gener. Gairebé com una maledicció van ocupant espai mental, barrejant-se il·lusió i frustració a parts iguals, seré capaç de dur-los a terme?

És inevitable fer balanç de com hem viscut aquest últim any i del que ens agradaria fer el que ve. La llàstima és que la majoria de vegades tot es queda en bones intencions. I és que al final, sabem el que volem però no tenim un pla per aconseguir-ho.

Com que no sabem quin és el següent pas després de desitjar, ens quedem allí, a la voreta del penya-segat pensant de quina manera podem volar cap a l’altra vora.

Jo sóc una fanàtica del creixement i l’aprenentatge, per això els propòsits d’any nou m’encanten.

Encara que al final no aconsegueixi tot el que em proposo, són uns dies com de parèntesi i es crea una atmosfera d’il·lusió que em permet somiar més enllà dels meus límits.

I posats a somiar, fem-ho bé!

Per això avui et proposo una guia perquè els propòsits que et vas fer els puguis seguir amb més facilitat:

 

1- Somia en gran sense esperar res

Una de les coses que més ens costa és somiar més enllà del que estem acostumats a pensar. Si vols una feina nova dius: “mentre en tingui per viure i m’hi trobi bé ja en tinc prou…”

Però què passaria si et permetessis somiar el doble? O multiplicar-ho per 10? Que després em frustraré si no ho aconsegueixo, deus pensar. Bé,  per anar a per totes i minimitzar la frustració i l’estrès mental la clau és no esperar res.

 

Per anar a per totes i minimitzar la frustració i l’estrès mental la clau és no esperar res
.

El teu propòsit és multiplicar per 10 la teva qualitat de vida en família, o la teva salut o l’autoestima però sent conscient que és possible que no ho assoleixis.  Ja però… llavors no aniré a per totes…

En realitat el que t’impulsarà de veritat és un propòsit que et faci realment il·lusió i no un propòsit acceptable o suposadament possible.

I al mateix temps que siguis conscient que potser et quedes a mig camí… és a dir, més que acceptable!

El que volem és apuntar ben alt perquè la teva ment pensi estratègies més enllà de l’experiència (del passat).

Segons Dan Sullivan, si només et proposes el doble, la teva ment va al passat i diu: què vaig fer per obtenir el que tinc? Ok, doncs vaig a duplicar-ho.

Però si et proposes multiplicar els teus resultats per 10 la cosa canvia. Perquè surt totalment del que has vist i pensat fins ara. T’obliga a trencar límits mentals i buscar camins més creatius i imaginatius que et duran més lluny.

Atreveix-te a somiar per 10 i deixa volar la teva imaginació!

 

2- Distingeix sobre el que tens poder de canviar i el que no

Constantment tinc mares i pares a la consulta que el que volen treballar és que el seu fill o filla sigui d’una altra manera. “Vull que la meva filla no s’estressi tant amb els exàmens”, o “vull que el meu fill es pugui estar quiet i tranquil”. És normal, tot el que fem té una intenció positiva: protegir, servir per alguna cosa o prevenir. I és lògic buscar una solució a allò que considerem un problema. Però per poder assolir un propòsit primer de tot has de tenir control sobre ell.

 

Per poder assolir un propòsit primer de tot has de tenir control sobre ell.

 

Així, a l’hora de formular un propòsit relacionat amb els teus fills o vida en família, formula’l de manera que siguis conscient del que està a les teves mans.

Per exemple: si el que t’agradaria és que la teva filla no patís tant amb els exàmens, pensa, de quina manera pots contribuir tu a que la teva filla aprengui a gestionar les seves emocions i que no la sobrepassin?

Tu no pots decidir com s’ha de sentir la teva filla davant dels exàmens, i per molt que li diguis com s’ho ha de prendre, dubto que aconsegueixis res. I probablement ja li has explicat què hauria de fer i per què no ha de posar-se així.

Però… aquesta estratègia ha servit per aconseguir el teu propòsit? Si la resposta és no, ha arribat el moment de canviar el que està fallant. El propòsit aquí podria ser aquest: “contribuir a que la meva filla aprengui a gestionar les seves emocions i l’estrès durant els exàmens”.  Aquest serà el propòsit que està 100% a les teves mans i que a partir d’aquí pots investigar o buscar algun professional que t’orienti per aconseguir-ho.

Per exemple, pots marcar-te unes accions concretes per assolir aquest objectiu transformant-lo en pregunta: de quina manera puc fer-ho? I aquí no et quedis només amb el primer que se’ t’ha acudit! Pensa, investiga, crea més de 10 accions concretes que pots fer (ser un bon exemple de gestió emocional, respectar el que sent, acceptar com ho viu,…)

El que el teu fill o filla pensa, sent o fa no està dintre del teu control. Això és el primer que has d’entendre.

Quan et centres en el que el teu fill fa que no t’agrada el que aconsegueixes és intensificar els teus sentiments de que el teu fill “és inadequat” i que ha de canviar. T’estaràs enfocant constantment en el que el teu fill fa malament (i tu no et sentiràs en equilibri emocional precisament).

 “Però si no em centro en això no canviarà mai! No puc fer com si no m’importés!” D’acord, però no t’estic dient que no t’importi, sinó que canviïs el teu focus.

 

Només quan et centris on realment pots actuar podràs influir positivament en el teu fill o filla.

 

El teu propòsit és que el teu fill o filla es senti vàlid o inadequat? No pots decidir ni controlar les seves accions, pensaments i sentiments. Però sí que hi pots influir acceptant-lo tal i com és, confiant amb ell i donant-li l’opció d’acceptar i gestionar les seves emocions.

No he dit que sigui fàcil. Però aquí entra la tercera clau:

 

3- Tingues clar per què és important per a tu aquest propòsit

La raó per la qual els propòsits es queden en simples intencions és perquè no hi ha un compromís ferm, només una simple motivació. El que t’ajudarà a seguir construint el teu propòsit serà recordar per a què te l’has proposat. Per què és important per a tu viure moments de qualitat amb la teva família? Per què és important per a tu tenir una feina que et doni més temps i més diners? Per què és important per a tu contribuir en la felicitat dels teus fills o la teva parella? Com et fa sentir construir aquest propòsit? Fins on estàs disposat a arribar per assolir-lo?

 

La raó per la qual els propòsits es queden en simples intencions és perquè no hi ha un compromís ferm, només una simple motivació.

 

En la primera xerrada que vaig fer sobre comunicació empàtica amb els fills una mare em va dir: però fer això és molt difícil! Costa molt! Quan li vaig preguntar què estaria disposada a fer pels seus fills va emmudir. Ho faries tot per ells, i crec que acompanyar-los en el creixement i autogestió emocional i personal és un viatge fantàstic que, més que un repte o propòsit, pot ser la teva forma de viure.

I tranquil, no hi ha pressa per aquest propòsit, tens tota la vida per aprendre amb ells. I cada situació emocional que se’t planteja és una oportunitat més per construir la vostra relació i intel·ligència emocional.

 

4- Deixa anar el que no necessites

Pot ser que quan et proposis un canvi et vinguin tots els mals. Perquè ja tens prou coses a fer… només et falta afegir-n’hi de noves!

A canvi d’això, un cop tinguis escrit el teu propòsit i el teu “per a què” poderós pots fer una llista d’accions que actualment fas i que t’allunyen del teu propòsit. A vegades no es tracta de fer més sinó de fer el que cal. Identifica allò que fas que no et serveix per a res, et treu energia o t’impedeix construir el teu propòsit. Un cop identificat, substitueix-ho per una acció més efectiva i concreta.

 

Fes una llista del que actualment fas i que t’allunya del teu propòsit, seguidament canvia-ho per accions més efectives i concretes.

 

Per exemple: si el teu fill és dels que es lleva tard i triga tres hores a vestir-se, esmorzar i sortir per la porta i el que fas és repetir-li cada matí el mateix sense èxit. Pregunta’t: què funciona d’aquesta estratègia? Què no funciona d’aquesta estratègia? Què puc millorar? De quina manera puc actuar la pròxima vegada per aconseguir el meu objectiu? L’important és que siguin accions clares i concretes.

No val això de: “intentaré tenir més paciència”. Com es fa això d’intentar tenir més paciència? No sabràs ni per on començar. Busca una alternativa determinada: quan soni el despertador del meu fill li diré només dos cops el que espero que faci i l’hora que vull que estigui llest i confiaré en ell.

Com que no pots controlar el que ell farà, planteja’t una solució si no fa el que esperes i expressa-li: “a les 8 i mitja espero que estiguis esmorzat, vestit i llest per marxar. Si no estàs llest marxarem tal i com estiguis”. Així el teu fill sap les conseqüències exactes de no fer el que s’espera d’ell. I aquí has de ser coherent amb el que has dit, perquè la base de la confiança és fer el que dius. Si no estàs segur de poder complir-ho, busca una altra conseqüència amb la que et puguis comprometre. Aquí el més important és que el teu fill tingui clar el que ha de fer i les conseqüències de no fer-ho. I com més naturals siguin les conseqüències millor. Si no està llest a les 8h no té sentit que la conseqüència sigui no anar al parc a la tarda, perquè no hi ha una connexió entre les dues accions. En canvi que arribi tard a l’escola o, si és més gran, que hagi de marxar amb el bus té lògica, és el que ens passa a nosaltres quan ens retardem.

 

5- Desaferra’t del resultat

Quantes vegades t’has fet un propòsit i has estat tan pendent d’assolir l’objectiu que no has gaudit del camí? És més, se t’ha fet més dur. Per a mi els propòsits o objectius no tenen cap sentit si no creixes amb ells, si no assaboreixes els regals del camí. Si tens la necessitat d’assolir aquell objectiu per a ser feliç automàticament estàs posant la teva atenció en el que et falta. I les emocions que en sorgeixen són de carència, invalidesa, lluita i esforç. Viu, diverteix-te i treu-li importància a l’objectiu, perquè l’únic que tens és l’ara, i la felicitat només la pots trobar en el moment present. Centra’t en com pots construir el propòsit ara i confia en que arribarà el dia en que l’assoleixis, o no, però hauràs viscut amb presència i plenitud.

 

Si tens la necessitat d’assolir aquell objectiu per a ser feliç automàticament estàs posant la teva atenció en el que et falta i les emocions que en sorgeixen són de carència, invalidesa, lluita i esforç

 

Per acabar et regalo uns propòsits que pots plantejar-te i que es troben el 100% a les teves mans:

  • Acceptar-te tal i com ets i acceptar els teus fills i parella tal i com són.
  • Respectar el que sents, escoltar-ho i aprendre a expressar-ho de forma positiva.
  • Aprendre a gestionar les teves emocions per a ser un exemple per els teus fills de com fer-ho.
  • Perdonar-te més i exigir-te menys, apreciar els esforços que fas i els de la resta de la família.
  • Jugar més, distreure’t més, divertir-te i deixar temps per no fer res.
  • Aprendre a parlar als teus fills sense atacar el seu caràcter.

Què hi dius, t’apuntes als reptes del 2018?

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*