FamiliaFamília

Consells quan hem de ser mares, ens ajuda?

15-11-2017

Consells quan hem de ser mares, ens ajuda?- Pares i Nens

 

Quan estava embarassada tenia un desig irrefrenable d’anar a altres mares que coneixia i de fer tot de preguntes, moltes preguntes.

I vaig tenir la gran sort en aquell moment de la meva vida de trobar-me amb amigues, conegudes embarassades que em van donar respostes, sincerament, amb converses d’aquelles que t’arriben al cor i que potser no t’agrada el que diuen, però que et serveixen per sempre. Grans consells de grans dones! (GRÀCIES !!!)

Ara, quan algú em pregunta intento sempre transmetre sobretot la meva experiència de manera franca, senzilla i amb molt d’humor.

Una premissa que tinc i que m’ha fet ser més feliç, és que la vida s’ha de prendre amb molt d’humor perquè ja ens l’amarguem prou a vegades o ens la fan amargar, i més, en el món de la criança dels fills, l’humor és una eina primordial!

L’altre de les eines primordials és la sinceritat. Sempre he intentat parlar amb el cor, i de cor a cor, perquè el que més necessitem quan estem embarassades, quan criem fills, quan estem angoixades és la sinceritat.

Com és parir? Què tal el procés de part? Cessària? I la lactància? Nervis, por… I aquí perdoneu però no val dir tu tranquil·la… o dir ui quin mal! O ja ho veuràs…

No volem sentir el mateix que les revistes, volem sinceritat, volem l’experiència sense dramatismes, i de manera objectiva (que per això tenim les revistes), volem saber si de veritat és com les pel·lícules, si l’epidural val la pena, si et poses nerviosa, que passa si ens fan la cessària, si és bonic, si fa fred, si vomites, si et cagues al damunt… Sí, de veritat volem saber tot el que no posa enlloc.

Com són els primers dies? I aquí, perdoneu però absteniu-vos aquells/es que el seu fill/a dorm tot el dia, tota la nit i és un sant baró, o la típica competició de si el meu va pesar més i va ser més llarg, perquè no ajuda en res, al contrari comencem a fer la típica carrera de fons de “el meu és el millor i més gran i més guapo i més intel·ligent” quin horror!

He tingut 3 fills, i tres embarassos i parts diferents, i quan van néixer eren lletjos, però per mi els més guapos. Alguna nit van dormir, altres no… Tots tres fills “d’alta demanda” i he sobreviscut, no estic calba (d’estirar-me els pèls) i ploraven, no sé si molt o poc però ploraven… I jo també… jo també vaig plorar, he plorat i segurament seguiré plorant a vegades per falta de son, per nervis, per mal de caps, perquè no pujaven de pes quan tocava (vaig arribar a somniar amb la bàscula…) en fi per qualsevol cosa… perquè per això som mares.

I hi ha tres coses que m’han ajudat molt: la teoria de la relativitat, el bon humor i que de debò quan criem fills no hi ha cap teoria.

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*