FamiliaFamília

El lleó no em fa por, pam i pipa… (claus per afrontar els conflictes)

05-11-2017

El lleó no fa por, pam i pipa...(claus per afrontar els conflictes)- Pares i Nens

Els conflictes són naturals, no en podem defugir. En alguns moments podem evitar-los, però quan aquests succeeixen en l’àmbit familiar, només hi ha un camí per aconseguir el benestar; afrontant-los.

Mentre escric, recordo aquella història d’un lleó que tenia molta set i paradoxalment tenia un llac a prop seu. Però no tot és tan fàcil, a vegades la vida ens posa entrebancs, i al lleó se li va plantar un animal ferotge que protegia l’aigua del llac quan ell s’hi acostava. Va intentar-ho en vàries ocasions, però atemorit, es retirava assedegat. Cada vegada que s’acostava a l’aigua i s’inclinava per beure, aquell animal el mirava als ulls i ell se’n allunyava tremolant.

Després d’hores dubtoses, el lleó es va encoratjar i sense pensar-s’ho gaire, es va acostar al llac i va endinsar-hi el cap. I voilà! Dins l’aigua, l’animal ferotge havia desaparegut.

I així, recordant aquesta història que parla de pors i de com les superem, penso que els conflictes, suposen un afrontament de les pors, dels hàbits, dels costums i la única manera possible de canviar-los, és canviant el nostre comportament. Hi ha diverses teories en la mediació, algunes parlen sols de solucionar el conflicte concret, jo crec més en la transformació de les relacions. I la única manera possible de fer aquesta transformació és trobar les eines en allò que causa el conflicte i que al mateix temps el pot solucionar; nosaltres mateixos.

Els conflictes suposen un afrontament de les pors, dels hàbits, dels costums i la única manera de canviar-los és canviant el nostre comportament

Aquesta és la meva creença, potser perquè tota jo sóc molt emotiva. Baso la meva feina en els recursos que ens ofereix la intel·ligència emocional, d’allà sorgeix tot el que mou el món! Tot allò que ens regula a nosaltres mateixos i que estableix les nostres relacions interpersonals. Conèixer com pensem, com sentim i com actuem i intentar trobar la coherència en aquests tres nivells ens ofereix no tan sols un benestar individual, sinó unes habilitats socials que retroalimenten aquest benestar. Ai si tots tinguéssim aquestes eines a l’abast! Potser els conflictes no serien silenciats i es podrien parlar, com qui parla d’anar a comprar el pa.

Però per tractar els conflictes del dia a dia, cal conèixer com funcionem intel·lectualment i emocionalment i entendre com es desenvolupa un conflicte, del més petit al més gros.

El conflicte té tres fases, la pujada, l’estancament i la baixada. Així de senzill. Ara bé, dins de cadascuna d’aquestes fases, el nostre cervell emet trampes i les nostres emocions es disparen fent-nos perdre una mica el nord. Controlar les emocions ens permetrà regular-nos i poder gestionar la situació.

El cervell és “punyetero”, i com us he dit, emet trampes, processos cognitius que ens fan confondre la realitat. D’aquesta manera, realitzem una percepció selectiva, quan sols veiem allò que ens reafirma el què ja creiem anteriorment. És una bona estratègia per tenir sempre raó però, evidentment, et porta de morros a l’estancament del conflicte.

També ens trobem amb la trampa progressiva, que fa que les perspectives de les persones s’allunyin cap a eixos contraris.

Controlar les emocions ens permetrà regular-nos i poder gestionar la situació

Per últim, el procés cognitiu que m’agrada més explicar: la profecia que s’autoacompleix, que consisteix en què allò que creguis com a cert, ho acabarà essent en les seves conseqüències. Aquesta m’agrada especialment, perquè em fa pensar en Pigmalió, un escultor que es va enamorar de la seva escultura. Li parlava, la mimava, la besava….creia que era real, fins que una nit, es va convertir en dona. Aquesta història tan bonica, no sempre ho és, potser com el rei Mides que desitjava i que després es va penedir, cal tenir clar que la ment és poderosa i allò que creguem com a real….ho pot acabar essent.

Ja veieu que resoldre un conflicte no és senzill, juguem contra les nostres pors, els nostres límits, la nostra manca de recursos i per si fos poc, contra el nostre propi cervell. Però el saber, ens permet avançar-nos, entendre que la realitat que un veu, no sempre és la absoluta i que cal vigilar molt amb el què un pensa perquè es convertirà en creença i les creences en realitat.

La mediació familiar ofereix aquests recursos i aquests coneixements i m’ha ensenyat que tots tenim un lleó a dins, i també que fins i tot el lleó més fort, també té por. De moment cantarem la cançó, a casa, cridant ben fort i direm: El lleó no fa por, pam i pipa, pam i pipa!

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*