FamiliaFamília

Aspectes educatius innegociables

17-12-2018

Quins són els aspectes educatius innegociables?

Diuen els experts que la nostra manera de ser i de fer està molt condicionada per dos aspectes ben diferenciats: la nostra genètica, que ve de sèrie en el nostre ADN i que no podem modificar i l’entorn en el qual creixem, perquè és evident que el lloc, les condicions ambientals i la situació familiar que ens envolta influenciarà en la nostra manera d’actuar la resta de la nostra vida i la nostra base en aspectes educatius.

Així doncs, els ímputs que rep un nen des del primer moment de vida són importants en la configuració de la seva manera de ser. I és responsabilitat de tots adults que formem part del seu entorn (pares, mares, avis, mestres i educadors diversos…) inculcar una sèrie de valors i normes de bon comportament bàsics que haurien de potenciar la bona conducta dels infants des del minut zero amb els aspectes educatius.

Els mestres són una part molt important d’aquest engranatge, perquè les criatures passen amb nosaltres moltíssimes hores al dia; però les famílies han de ser molt conscients que no poden deixar aquesta responsabilitat només a l’escola i que l’exemple i la constància de tots els adults són fonamentals per aconseguir que els nens i nenes interioritzin les normes bàsiques dels aspectes educatius de la bona educació.

El que volem reivindicar en aquest article són els aspectes més obvis i més bàsics de les normes de conducta i dels aspectes educatius. Els hem anomenat aspectes educatius innegociables i són l’essència de la bona educació, aquella que tan bé coneixen els nostres avis i que de vegades els pares actuals cometen l’error de donar per sabudes i per enteses, oblidant que els nens les han d’interioritzar de mica en mica i les han de fer seves en tot un procés que cal treballar dia a dia setmana rere setmana, any rere any de forma constant…

 

Els aspectes educatius innegociables:

  1. Saludar quan arriben als llocs i acomiadar-se quan marxen. Sempre. Sense excuses.
  2. Demanar les coses si us plau i donar les gràcies. Sempre. Sense excuses.
  3. No interrompre una conversa i aprendre a esperar pacientment a què les persones que parlen, acabin i puguin estar per ells.
  4. No queixar-se sistemàticament quan s’impacienten. Cal aprendre a esperar i cal saber avorrir-se.
  5. Demanar permís per fer les coses i acceptar la resposta si és negativa.
  6. No demanar explicacions contínuament als adults. De vegades les coses s’han de fer perquè sí. O no s’han de fer, perquè no.
  7. Cal ensenyar-los a saber perdre i a saber guanyar.
  8. A reconèixer els seus errors i no mentir quan s’equivoquen.
  9. No els hem de permetre que comparin el que ells fan amb el que fem nosaltres, perquè nosaltres, com a adults que som, podem tenir uns privilegis que no tenim per què justificar.
  10. En definitiva, han d’entendre que no són el centre de l’Univers, encara ho siguin del nostre.

Haurem de recordar que els adults som nosaltres i els haurem de fer entendre que ells no manen, que l’educació és innegociable, que no són el melic del món, que de vegades cal esperar per aconseguir les coses, i que cal dirigir-se a tothom de manera correcta i educada. No podem cedir ni a la immediatesa que demanen constantment ni a les seves rebequeries, encara que ens costi.

I no sempre ens en sortirem…

Sovint estarem cansats i tindrem ganes de caure en la temptació de donar-los el que demanen; perdrem la paciència i oblidarem els bons propòsits i segur que en més d’una ocasió ens mostrarem incoherents…

Quan això ens passi, ens hem de perdonar i haurem de tornar-ho a intentar. Sense rendir-nos i sense caure en el parany de deixar que siguin ells els qui acabin manant. La bona educació està en joc, i és del tot indispensable per anar pel món i per aconseguir una bona convivència en tots els àmbits de la nostra vida.

No hem de renunciar mai a transmetre els aspectes educatius innegociables als nostres fills i als nostres alumnes. És la nostra obligació i la nostra responsabilitat com a adults que som.

 

 

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*