FamiliaFamília

Apliquem el pensament lateral a les finances personals

19-05-2019

Possiblement molts coneixeu la imatge que hem penjat amb aquestes línies. De fet, és un clàssic que en el seu dia va posar de moda l’Edward de Bono. És un clar exemple il·lustratiu del pensament lateral. Hi veieu una dona jove o una de vella? Sou capaços d’alternar un enfocament amb l’altre? Si només en veieu una, al final d’aquesta entrada us ajudo a identificar-hi la segona.

Quan parlem de pensament lateral ens referim a una tècnica que consisteix a organitzar els processos mentals per a trobar solucions a problemes. Això es fa mitjançant plantejaments diferents dels que semblarien habituals o lògics. El resultat és una clara ampliació de les possibles alternatives per a resoldre una determinada situació. I, en el procés, la creativitat pot tenir-hi un paper molt rellevant.

El pensament lateral ens fa aportacions molt interessants, també des d’un punt de vista financer. Pot ser de gran ajuda que algú aliè a casa vostra observi sense prejudicis com teniu l’economia domèstica i pugui modificar-vos el punt de mira.

Les cinc etapes del pensament lateral

  1. Què desitgem aconseguir? Què és important? On volem anar? Aquestes són preguntes que és gairebé imprescindible fer-se abans d’endinsar-se en el pensament lateral. De fet, són qüestions amb les quals gairebé sempre comencem els nostres serveis amb clients.
  2. La importància de recopilar informació. Necessitem saber quina és la foto de partida. A nivell intern, què estem ingressant, com surten els diners de casa o del negoci, amb quins béns comptem, quins són els deutes. A nivell extern, tot allò que sigui rellevant per a la presa de decisions. Per exemple, si tenim com a objectiu comprar un pis, què pot valer, què pot costar la hipoteca, etc.
  3. Pluja de propostes i anàlisi de les possibilitats. Es tracta de l’etapa més creativa, la que vincula el que hi ha amb els resultats. Aquesta etapa pot incloure tècniques com ara la generació descontrolada d’idees. L’objectiu és sortir de la rutina del que seria la solució habitual.
  4. Tria de les opcions que semblin més adequades per al nostre propòsit i els mitjans dels quals disposem. Per a dur-ho a terme, podem sotmetre cada alternativa a una avaluació dels seus avantatges i inconvenients. També es pot analitzar si les possibilitats triades són millorables. L’etapa finalitza en el moment que n’escollim una.
  5. Fer funcionar la possibilitat escollida. Es tracta de determinar de quina manera s’aplica a les nostres finances el que hem triat. També cal fer-ne seguiment per a avaluar-ne els resultats. No convé descartar efectuar-hi els ajustaments que calgui al llarg del temps.

La perspectiva es modifica amb el pensament lateral.

Encara busqueu la segona dona de la imatge?

En cas que la primera que hàgeu vist sigui la jove, la mandíbula d’aquesta és el nas d’una dona vella que mira cap a l’esquerra del dibuix. També pot ajudar-vos que l’orella de la jove és un dels seus ulls i el collaret la seva boca.

Per contra, en el supòsit que primer hàgeu detectat la dona vella, doncs ara es tracta de veure una dona jove que mira cap al fons de la imatge. Fixeu-vos que mostra la part lateral esquerra de la seva cara, la mandíbula de la qual coincideix aproximadament amb el nas de la dona vella.

En realitat, com més oberts us mostreu a noves idees, més fàcil us resultarà alternar entre les dues dones. És qüestió de pràctica. Us proposo que us atreviu a enfocar la vostra economia personal o familiar des d’una perspectiva diferent.

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*