FamiliaFamília

Sí, tinc 3 fills; Sí, tinc TV…

21-03-2017

Sí, tinc 3 fills; sí, tinc TV...- Pares i Nens                                                                FOTO: Meritxell Perpinyà Masip

 

Doncs sí, amb monosíl·labs responc com puc una “conversa” que tinc amb algú que gairebé no conec. No ho sé, tinc la sensació que m’he de justificar pel fet de tindre 3 fills o per voler tindre’n un altre. Perdoneu, no ho entenc.

 

A vegades em diuen «I quan pararàs?». Perdona? Parar, de què? Tampoc n’hi ha per tant! Només en tinc tres, de fills. La meva àvia en va tindre nou!

 

O he d’aguantar preguntes com «Per què vas anar a buscar el tercer si tenies “la parelleta”?» Ho sento però no vaig tenir fills per tindre “la parelleta”. Apa, que no s’han de casar entre ells! El gènere no era important; més aviat va ser qüestió d’una altra cosa.

 

O també he de sentir bajanades com «Que no veus la tele?». Doncs sí, veig la tele, tinc internet i no vull un equip de futbol. I, per cert, no tinc cap tendència religiosa!!! Simplement vull tindre els meus fills tranquil·lament sense que ningú hi posi el nas.

 

Gràcies pels consells, de debò.

 

Per criar fills o tindre’ls crec que s’han de tenir ganes, paciència, humor i saber fer malabars. Tot per aquest ordre i d’aquesta manera.

 

De fet, d’humor sempre se n’ha de tindre. D’aquí sorgeix la “teoria de la relativitat” que només sorgeix cap al tercer fill. I, per cert, és veritat.

 

Al primer, a l’hora del bany poses el termòmetre a l’aigua, poses la temperatura ambient adequada, mires quin és el sabó més adient, la tovallola, l’hora… un ritual que es duu a terme amb una certa calma i tranquil·litat. Quan arriba el segon ja no tens termòmetre perquè directament hi poses el colze, la temperatura ambient ja no te la mires, la tovallola, a vegades, no la tens ni preparada sinó que la vas desplegant amb una mà mentre sostens el teu fill amb l’altra (podríem dir que aquí comença el domini dels malabars). El tercer el suques directament a l’aigua, si arronsa les cames és perquè crema o està freda i així amb la resta.

 

Amb l’alimentació passa el mateix. El primer, mires fil per randa tot el que diu l’OMS sobre l’alimentació i la introducció dels aliments a cada edat. Me’n recordo que amb el segon vaig adaptar més la seva alimentació a la nostra separació per la conciliació (o sigui que, quan el nen estava amb mi, sempre li donava pit, tret de quan anava amb altra gent. Aquests li introduïen les fruites, verdures, … que responien a àpats com l’esmorzar i el dinar).

 

I amb la tercera no recordo quan un dia en sec em va posar la mà dins del plat i es va endur un tros a la boca. El mateix va passar amb l’ou. Amb la primera el quart de rovell, després la meitat, finalment la clara (i tot sense fregir). Al segon, però, vaig fer la truita directament (trencant els ous, això sí) i amb la tercera crec que va menjar-se un ou ferrat directament.

 

Sí, sóc mala mare, ho sé, però és que hi ha certs maldecaps quan en tens un que quan en tens més ja no existeixen. Aquí rau la teoria de la relativitat.

 

La dosi de paciència i humor han d’anar augmentant a mesura que tens fills, si no la relativitat no arriba.

 

I els malabars? Us preguntareu.

 

Doncs sí, a la pregunta de com ens organitzem entre activitats, vida diària, logística familiar i d’altres, la meva resposta va ser molt senzilla: malabars. No sé si n’heu fet mai, de malabars, però si tu intentes fer rodar tres pilotes a l’aire, hi ha un moment que una ni la domines ni la tens; està a l’aire.

 

Això és tindre tres fills. Has de tenir clar que no pots dominar-ho tot al 100%, sinó que en algun moment quelcom està suspès a l’aire, després cau a sobre teu amb força, l’has de subjectar fort i donar-li impuls novament. És un joc continu on has d’estar atent abans que les pilotes et caiguin.

 

Algú va dir que l’educació dels nostres fills/es es pot comparar en com subjectem una pastilla de sabó a les nostres mans; si l’agafes amb força sortirà disparada però si no l’agafes amb fermesa s’escolarà entre els nostres dits.

 

I heus aquí una frase que m’encanta: “Abans de casar-me tenia sis teories de com educar els nens. Ara tinc sis fills i cap teoria” John Wilmot (1647-1680)

34 Comentaris

  1. Nuria 21 de març de 2017 Reply

    👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻 no se puede explicar más clarito… me lo guardo para cuando me pregunten

    • Montse Zaragoza 23 de març de 2017

      Gràcies Núria per les teves paraules!

  2. Laia 22 de març de 2017 Reply

    Jo en tinc 4, ata ja son grans, però estic totalment d’acord amb tu. Intento que les meves filles no pateixin la primera part, però s’han d’estrellar per elles mateixes, ja ho he deixat per impossible.

    • Montse Zaragoza 23 de març de 2017

      Ostres Laia! Tota una campeona! Gràcies.

  3. Anna 22 de març de 2017 Reply

    Mil gracies per l’escrit. Tinc 5 fills i 34 anys. I la de comentaris que m’haig de sentir. Q si soc de lopus, q no ho soc, q si no tinc tele, q soc com un conill, q quan parare, q perque tants, q si em sobren els diners…
    La gent es creu amb dret a jutjarho tot. Pero ja no responc a res, tinc 5 fills i no en tindre mes tot i que m’agradaria pero ja seria massa complicat logisticament. Els tinc perque mencanta ser mare, perque soc feliç amb el meu marit i perque es un luxe tenir familia! I jo crec q es mes facil tenirne 5 q uno o dos, o mho sembla quan veig a les mares com sofeguen en un got daigua quan tenen un dels dos nens amb febre….
    Per tant q la gent es preocupi de si mateix i ens deixin tranquils, q si tenim fills es perque volem i no hem de donar explicacions a ningu!
    Gracies per larticle!

    • Montse Zaragoza 23 de març de 2017

      Anna! 5 fills i 34 anys segur que tens que aguantar milers de comentaris, t’entenc!
      Per cert enhorabona, ets una gran dona i mare. Gràcies!

  4. Sg 22 de març de 2017 Reply

    A mi el pasa igual…En tinc 4 , 3 van ser seguits i el 4t ja amb més de 40… I la frase ,pararàs ja,no? Em fa venir esgarrifança….Els tinc perquè he volgut , sóc feliç amb la meva gran família tot i les complicacions logístiques ….I en tindria més si no fos perquè econòmicament ja ens superaria massa….I no! No sóc del Opus!!!! Jajajaja

    • Montse Zaragoza 28 de març de 2017

      Ostres Sg, que fort jo també he pensat en un quart però no se el tema econòmic ja no el conto sinó no n’hagués tingut cap! Però la logística (cotxe sobretot) em tira molt enrera… Com has viscut aquesta experiència? M’interessa!

      Endavant!

  5. Monica 23 de març de 2017 Reply

    Montse espectacular radiografia de la realitat, nomes ne tinc dues i volia tenir-ne quatre; suposo que la meva paciencia no es la teva, he perdut bastant el sentit del humor pero soc una malabarista nivell pro.
    Admiro la teva determinacio pero sobre tot el convenciment, em de fer cadasqu el que sent i ningu te dret a cualificarnos. Som mares i prou!!!

    • Montse Zaragoza 28 de març de 2017

      Gràcies per les teves paraules! Som mares! Segur que les malabars les tens a tope també que dues ja son!

      Vols dir que has perdut el sentit de l’humor? Això mai!

  6. Nat 23 de març de 2017 Reply

    Gràcies x explicar el nostre dia a dia!! Nosaltres en tenim 3 i són 3 nens!!
    Comentari típic: buscaves la nena? No!! Buscava una criatura x ser més feliços!!

    • Montse Zaragoza 28 de març de 2017

      Hahahahah Nat, això de si buscaves la nena o el nen…a mi em té fregideta…. hi ha gent que més val que ejem ejem….

  7. Xxx 23 de març de 2017 Reply

    M agadat molt el teu article, soc mare de 3 nenes i tor absolutament tot el que has explicat, ens ha passar i passa. Una abraçada

    • Montse Zaragoza 28 de març de 2017

      Gràcies!!!! un petonarro!

  8. Yvonne Marquez Sabanes 23 de març de 2017 Reply

    Que si!!!
    És així Montse!!!!

    • Montse Zaragoza 28 de març de 2017

      Gràcies!

  9. Emma 23 de març de 2017 Reply

    Si, jo en tinc 3 fills, i les alegries, la felicitat que em donen ells amb petites coses de la vida,com raonen i criteri dels seus propis pensaments, per molt que els hagis educat i criat igual, son unics, i aixo no hi ha res mes a la vida que ho pugui comparar. Ser mare de familia numbrosa es un orgull.

    • Montse Zaragoza 28 de març de 2017

      Orgull de ser mare això és el més gran! Clar que si! molts petons Emma

  10. Vanessa 23 de març de 2017 Reply

    Es un “alivio” veure que no soc l ‘ única boixa en aquest mon, que ha tingut tres fills o mes…Jejejeje.
    Jo, Tinc 36 anys i tres nens. La pregunta amb la que mes hem trovu, es la de…..I els tres son del mateix pare???? Doncs si que ho son, i si no ho fossin que?????
    Felicitats a totes per ser tan valentes.

    • Montse Zaragoza 28 de març de 2017

      Felicitats!!! (Quines preguntes, oi?) Mare meva….

  11. Nina 23 de març de 2017 Reply

    Molt ben explicat. Jo en tinc 4 i m’he sentit molt identificada. 😂
    La meva quarta veu la banyera tan poquet que ja no li importa si està freda o calenta!! 😜

    • Montse Zaragoza 28 de març de 2017

      Ostres molt bon aquesta!!!! hahahahahahhaha

  12. Yubarta 23 de març de 2017 Reply

    Amb el pas del temps jo he acabat donant-me compte de que la majoria de comentaris d’ aquest tipus que fa la gent els fa sense cap mena de malícia… que, sovint, repeteixen el que han sentit, com ara la típica frase de “Quan abaixeu la persiana?” (Aquesta no l’ has sofert? 😉 o tiren de tòpics només per encetar una conversa (a la que, segurament, tu ni has donat peu, però sense més intenció…

    Recordo un dia en que un pagès que treballava a la vora de casa es va atansar al cotxe i, observant la meva increïble panxa (i era només la segona) em va etzibar: – De tant en tant va bé posar-se calces…

    És clar que em podria haver cabrejat… podria haver-lo enviat a pastar fang per ficar-se on no el demanaven i, a més, el podria haver titllat de masclista fastigós… però, saps? vaig riure…

    Vaig riure molt i amb moltes ganes i li vaig agraïr el consell. La meva segona filla es un gínjol malgrat la meva mania de no posar-me calces tan sovint com caldria 😉

    Gràcies per l’ article

    Yub

    Ah! I una darrera cosa… el pobre Wilmot… només va aguantar 33 anys sent pare de sis… o sigui que el nostre mèrit és majúscul! Jejeje

    • Montse Zaragoza 28 de març de 2017

      Brutal això de les calces!!! No m’ho havien dit! Sort que tenim humor …hahahahahah

  13. Carme 23 de març de 2017 Reply

    M’he sentit totalment identificada amb l’escrit!! Que poc original es la gent amb els conills, les teles i els equips de futbol, creia que això era en la meva comarca! Jajaj

    • Montse Zaragoza 28 de març de 2017

      Ja veus que no Carme, el típics tòpics!

  14. lorena 23 de març de 2017 Reply

    Yo tengo 5 hijos con 33 años y tienes toda la razón ! hay que pasar de la gente , a mi lo que más me preguntan es si mis hijos son del mismo padre , manda narices !

    • Montse Zaragoza 28 de març de 2017

      Que fort això del mateix pare… mentres no t’ho pregunti la sogre! hahahahahhaha

  15. Helen 23 de març de 2017 Reply

    Tinc 6 fills entre 7 i 17 anys, i ara estic sola… Ets de l’Opus?, no tens tele?, no et deus avorrir mai tu… He sentit aquests comentaris desenes de vegades… Però també m’han dit molt: què valenta ets! (encara que estic cagada de por!)… i sols una vegada em van dir una cosa preciosa, i en la que mai havia caigut: quin acte de generositat tan gran estàs fent… Quasi vaig plorar i tot!
    Aprofito per felicitar-vos a totes, valentes mamis!

    • Montse Zaragoza 28 de març de 2017

      Valenta!!!! Brutal, ja em pots estar dient com és el teu dia a dia! Valenta és poc. Doncs si quines paraules, de tant en tant hi ha gent que empatitza. M’he emocionat!

      Gràcies Helen, ets una superwoman.
      Petons

  16. Èlia 24 de març de 2017 Reply

    Jajajaja… totalment cert tot, jo en tinc tres, 12, 10 i 5 anys respectvament. Tema “patiment” quan eren super bebés el tenia superat perque vaig mig criar els nebots, però el tema gent…. uf quina mandra!! Heu hagut d’anar al bamc a demanar de parar la hipoteca??? Doncs el meu marit va tenir un accident de moto estant jo de 5 mesos del petit i vam anar al banc per aturar la hipoteca, resposta del director: ” i per què teniu un altre fill si aneu tan justos???!!!!” Justos no hi anabem fins l’accident senyor meu….
    I serveis socials???!!!! ” dona, com heu tingut un tercer fill si ja en tenieu dos i clar, tu no treballes i clar, el teu marit de baixa…. ” bla bla bla!!! És increible!!
    Total, que som feliços com uns anissos amb el tres cabronets nostres, perquè tots tres son nois! I estic encantada!!! M’he criat entre tios, tinc tres germans i els meus millors amicd han sigut tios! Per tant la pregunta era: ” que anaveu a per la nena???””” I estupideses varies
    Bé, ja mhe desfogat! I totes som unes heroïnes, tant si en tens un, com dos, 3 o 33, aprens a manegar-t’ho.

    • Montse Zaragoza 28 de març de 2017

      Doncs tota la raó del món! Només et puc dir que enhorabona per ser així de valenta i lluitadora!

  17. Montserrat Cañabate 24 de març de 2017 Reply

    Molt bona! Jo tinc dues bessones, que ara tenen 6 anys, però encara recordo els 16 biberons diaris que preparava i deixava a la nevera. També la gent que es ficava on no la demanen, a mi em va parar pel carrer un home que no conexia de res i em va esbroncar perque no duien arrecades!!! O dir-me “quins nens més macos” quan anaven amb un vestit, tot per no dur-les. Patètic!

  18. Paula 24 de març de 2017 Reply

    Jo n.he tingut 4 en cinc anys. Tots buscats (sino tambe ho diria) i m.han arribat a donar el pesem quan l.Eloi tenia 4 mesos i en Roger venia de cami. En fi, pasciencia!!!!
    Enhirabona a totes les q en teniu 1, 2, 3, 4, 5…. #SomMares

    • Montse Zaragoza 28 de març de 2017

      El pesam? Què bèsties que son! Doncs si SomMares, som dones i sobretot enhorabona a totes!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*