FamiliaFamília

2 llibres imprescindibles per a les famílies

16-04-2017

Avui us vull recomanar dos llibres. Dos llibres que són dos perles que caldria que totes les famílies tinguéssim a la nostra biblioteca i llegíssim detingudament. Es tracta de llibres per a pares i mares que lluny d’aquests llibres comercials, plens de tòpics que omplen les estanteries de les llibreries molts cops en la secció d’autoajuda o d’educació dels fills són llibres escrits que marquen una gran diferència.

El primer llibre “Educar sense cridar” està enfocat a l’educació de l’infant, mentre que “Ser padres, ser hijos” està enfocat a l’època adolescent.

 

Ambdós llibres tenen en comú el fet que comparteixen un gran respecte per l’educació que imparteixen les famílies, i un gran respecte també cap als infants i adolescents, cadascun en el trànsit per la seva etapa evolutiva, on han de construir-se com a persones autònomes i responsables de les seves decisions i per tant lliures i preparades per a l’edat adulta, tasca que com a pares i mares hem d’ajudar a acomplir.

 

Els autors dels dos llibres també conflueixen en el fet que escriuen els seus llibres a partir de la seva experiència professional, escoltant en diferents tallers els problemes que els pares i mares posen sobre la taula i que més els angoixa i preocupa, així com també, en el seu treball personal amb els infants i adolescents.

 

 

Educar sense cridar

2 llibres imprescindibles per a les famílies- Pares i Nens

 

L’Alba Castellví és sociòloga, mestra i mediadora de conflictes comunitaris i familiars. Actualment fa d’educadora, formadora de mediadors i imparteix conferències i tallers per a pares i mares d’infants i adolescents.

 

Vaig poder assistir a un dels tallers de l’Alba per a famílies, el tema era “Educar sense cridar”. Les places eren limitades i molts pares van quedar fora. El primer que ens va dir l’Alba és que el que treballaríem al taller ho podríem posar en pràctica aquell mateix dia, el que em va sorprendre però així va ser. Tot el que vam treballar en el taller està explicat en aquest fabulós llibre.

 

L’Alba ens explica què és per ella educar. En el taller tots els pares i mares explicàvem que voldríem que els nostres fills ens féssin cas. Ella ens va fer una pregunta crucial: “Voleu que els vostres fills creixin fent cas sempre de tot el que els hi digui tothom?”. Aquí els pares òbviament vam dir que “no”. Naturalment, volem que es segueixin unes normes, que els nostres fills ens facin cas però també, i tal com ens explica l’Alba, volem que els nostres fills vagin prenent decisions i siguin responsables de les conseqüències. Aquí radica educar en la responsabilitat i en la llibertat, i tot comença en aquestes edats tant petites. I es pot fer!

 

I sabeu què? No cal cridar, es pot fer sense haver de cridar. En el seu llibre l’Alba ens dóna pautes sobre com podem educar sense cridar, posant límits però també deixant un espai per a que els nostres fills prenguin les seves petites decisions, ensenyant-los a ser responsables de les mateixes i a viure les seves conseqüències.

 

Sobre el com podem fer complir les nostres consignes, posar els límits, deixar un espai per a que siguin responsables i construir un vincle sa, de diàleg, per a resoldre conjuntament els problemes, ho trobarem en aquest llibre, un llibre que si posem en pràctica alguna de les pautes aconseguirem canvis importants i sobretot una sensació de benestar i harmonia en la família.

 

 

 

2 llibres imprescindibles per a les famílies- Pares i Nens

 

En Mario Izcovich és psicòleg psicoanalista nascut a Buenos Aires, resideix a Barcelona des de fa 25 anys. Autor de varis llibres per a les famílies és vicepresident  de l’Institut de la Infància de Barcelona i membre de l’Associació Mundial de Psicoanàlisis. Actualment fa conferències, xerrades i tallers per a famílies així com exerceix en la seva consulta privada.

 

Aquest llibre és un luxe llegir-lo, és com un bàlsam pels pares i mares, davant de la voràgine de dubtes, confusions, angoixes i culpes que ens afloren amb un fill adolescent, mica en mica i a mesura que vas llegint-lo vas veient la llum.

 

No és un manual, ni tampoc dóna pautes, no trobareu la solució ni la recepta màgica per a encarar aquesta etapa complicada però no us deixarà indiferents i us asseguro que podreu veure les coses des d’una nova perspectiva que necessàriament i automàticament us convidarà als canvis.

 

En Mario, a part de tot el seu coneixement i experiència professional, que anirà sorgint en petites dosis entre les pàgines d’aquest llibre, exposa aquí el que són les principals preocupacions i angoixes dels pares i mares. I no per què ho pensi ell, sinó perquè són extretes dels seus tallers, on reuneix a un petit grup de famílies per a parlar sobre diferents temes que els preocupen. Ell no intervé, escolta, modera, orienta, llança preguntes. Els pares i mares van trobant les respostes a través de la reflexió. Aquest mètode el porta exercint 30 anys.

 

No obstant, lluny de ser un llibre que passats 5 o 10 anys no caduca perquè s’explica sempre el mateix dels adolescents, “Ser padres, ser hijos” exposa els problemes més actuals dels adolescents i les seves famílies, per tant, és un llibre emmarcat en el moment en el que ens trobem, i per aquest motiu, ens sentim plenament identificats. Davant d’una societat que ha deixat enrera l’autoritarisme, on queda l’autoritat? Aquest n’és un exemple:

 

“Els fills necessiten pautes, que tendeixin a ser duraderes i d’aquesta forma que la paraula dita cobri valor. L’adolescent necessita que se li mostri un camí el suficientment ampli per on poder transitar, però a la vegada que no sigui difús. Això significa certa coherència entre el que es diu i el que es fa. A més coherència més claredat per l’adolescent”.

 

Aquest llibre és un llibre que “enganxa” i es llegeix ràpid, però cal llegir-lo a glopets i anar reflexionant. A diferència d’altres llibres enfocats a l’adolescents però dirigit als pares i mares, en aquest cas el recolzament és pels pares i mares, on ens sentim escoltats, acompanyats, i on conjuntament es van analitzant les situacions i es van albirant possibles solucions.

 

No obstant, com diu el Mario, cada família a través de la seva pròpia reflexió ha d’anar trobant les seves pròpies solucions als problemes que es vagi trobant.

 

0 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*