Criatures i aspecte físic, una realitat que no podem obviar

Que un dels propòsits més generalitzats entre alumnes de sisè de primària sigui “aprimar-se”, és un indicador inequívoc que com a societat, alguna cosa no estem fent prou bé.

I tot i que resulta molt fàcil culpar a Instagram, Tik Tok i a les xarxes socials d’aquest fet, si som sincers amb nosaltres mateixos, hem de reconèixer que aquesta obsessió per tenir un físic atractiu ha existit sempre, fins i tot, quan internet encara no s’havia inventat.

Així doncs, cal ser conscients de la realitat i pensar que dues són les causes que fomenten aquest fenomen que cada vegada va a més:

1. Interessos econòmics molt poderosos que s’amaguen darrere el culte a la imatge en forma de gimnasos, alimentació, moda, maquillatge, música i altres indústries molt potents. 
2. La pressió social que fa que els nens i nenes d’avui es familiaritzin amb aquests inputs des que són ben petits, perquè actualment ser mare, ser pare, formar una família i exhibir-la és una realitat que està a l’ordre del dia i és la família més propera qui envolta a les criatures de complements i accessoris superficials i els fotografia i grava en vídeo al llarg de tota la seva infantesa i, en alguns casos, els exposa amb orgull a les xarxes amb la millor de les intencions.

Per això no ens ha d’estranyar si el que busquen els nens i nenes d’avui, és sentir-se atractius i sexis des de ben petits, perquè tot i que la família i l’escola potencien també els valors personals, es fa més publicitat del físic i la moda que de la intel·ligència, l’empatia o la bondat, aspectes que queden relegats a un segon pla enfront de l’allau de missatges que reben dels seus referents més immediats sobre la imatge i la sexualitat.

Així doncs, cal entendre el propòsit de les criatures d’avui per estar primes, perquè és el que veuen en el seu entorn des que han nascut: mares que fan règim contínuament, influencers que animen a fer exercici diari per cuidar la línia, adults que van al gimnàs i compten calories i companys que s’emmirallen en els estereotips concrets que els envolten.

Per tant, cal ser realistes. I donat que no podem obviar l’entorn, només podem complementar-lo donant missatges que relativitzin determinats objectius i que en fomentin d’altres per intentar compensar.

Així doncs, quan parlem amb els nostres fills, cal que els inculquem que:

• Més important que estar prim, és estar proporcionat...
• Fer exercici és necessari; però fer molt exercici no implica necessàriament tenir més salut.
• Una alimentació equilibrada és important; però l’obsessió pel menjar pot acabar resultant patològica.
• Tot té el seu moment: No cal tenir 10 anys i voler aparentar-ne 15... No cal tenir 13 anys i comportar-se com si en tinguéssim 18... No cal tenir 50 anys i voler aparentar-ne 25...
• Cultivar el cos no implica deixar de cultivar la ment...
• La imatge és important; però no ens ha d’enlluernar en excés...

Perquè tot i que no podem lluitar contra Goliat, sí que podem oferir alternatives i una visió crítica davant determinades imposicions socials que poden conduir-nos a frustracions innecessàries.

Per saber-ne més

El culte a la imatge a l’aula i a la vida, post d’aquest blog que vaig escriure fa un parell d’anys i que exposa situacions concretes que vivim a les aules actualment.

Propòsit: aprimar-me, article que parla de la visió d’un grup de nenes de sisè sobre l’acceptació del seu propi cos.

¿Es tan importante la belleza exterior?, article que ens ajudarà a reflexionar respecte a la imatge i l’esclavitud que de vegades suposa.