Enfadar-se, la ira o tenir ràbia es consideren emocions negatives que es poden sentir a qualsevol edat. Aquestes emocions ens serveixen per enfrontar-nos a situacions que considerem injustes o que no estem d'acord amb elles.
Enfadar-se provoca canvis a la persona, com els fisiològics i els cognitius: ens augmenta la freqüència cardíaca i la pressió arterial, i el nostre pensament es torna confús (veiem les coses poc clares), el que comporta que podem actuar de forma descontrolada. Per exemple, agredint mitjançant paraules insultants o físicament donant cops i cops de peu.
Com es manifesta l'enuig?
Això dependrà de l'edat i desenvolupament del nen o jove. En l'adolescència es plantegen diverses situacions que poden provocar que els joves s'enfadin, com la pressió social en les relacions amb amics i companys, el desig de ser més independents dels pares, la pressió en els estudis, etc.
[su_quote]És important que els pares estiguem atents a les primeres senyals de l'enuig dels nostres fills, per així poder-nos anticipar[/su_quote]
Vuit estratègies de prevenció
1- Els pares podem ser uns bons models per els nostres fills si nosaltres aprenem a identificar i gestionar positivament les nostres pròpies emocions.
2- Afavorir la empatia. Saber posar-nos en el lloc o mateix punt de vista dels nostres fills. Per exemple, pensar quan nosaltres teníem la seva edat, com ens sentíem amb la relació amb els nostres pares i altres adults.
3- Escoltar-los i respondre'ls quan s'hagin calmat. Hem d'ajudar-los a canviar una emoció negativa a un altra més positiva. Això també costa a les persones adultes.
4- Tenir sentit del humor. Com a pares ens ajudarà a valorar les situacions d'una forma menys negativa.
5- Establir rutines programades de les coses que han de fer o col·laborar a casa, com baixar les escombraries, comprar el pa ... D'aquesta manera reduirem possibles comentaris de rebuig i queixes per haver de fer-ho.
6- D'acord amb la seva edat, els nens i adolescents han de dormir les hores necessàries. El no fer-ho pot provocar, com també ens passa als adults comportaments irritables, sentir-se amb poca energia per estudiar, etc.
7- Fer exercici físic. Practicar algun esport que els hi agradi pot ser beneficiós per rebaixar les tensions i controlar l'estrès.
8- Ser realistes i flexibles quan els hi fixem horaris i tasques a fer. Els hi podem flexibilitzar el temps. Si els hi costa complir els horaris pactats, una tàctica bona és avisar-los 5 minuts abans per fer o enllestir la feina. Això sí, haurà d'adaptar-se a complir els horaris que abans haurem pactat amb ells.
Als fills adolescents se'ls hi han de donar les instruccions clares i curtes, escoltant-los amb molta calma i paciència i preguntar sense que tinguin la sensació que els estem interrogant.